Article de Montse Robles, psicoterapeuta i experta en dol.
Al llarg del temps que porto acompanyant famílies i persones he escoltat tota mena de respostes a aquesta pregunta: És possible trobar sentit a la pèrdua d’una persona estimada?
Hi ha persones que poden fer-ho, però hi ha qui se sent molt amenaçada davant aquesta pregunta.
De vegades cal crear espais d’escolta, però d’ESCOLTA amb majúscules, d’aquest tipus d’escolta que valida tots els sentiments i emocions. Una escolta respectuosa, empàtica i lliure de qualsevol judici on la persona pot ser ella mateixa tal qual estigui; destrossat/da i sense sentit per poder seguir vivint. És un tipus d’escolta que es fa no sols amb les oïdes; es fa acompanyada de mirades, d’abraçades d’ànima i de silencis integradors. Espais on es parla un mateix idioma i on pel simple fet d’asseure en aquelles cadires ja t’estàs entenent. Són llocs on pots parlar de com ha canviat la nevera des que ell no hi és i són llocs on el món s’atura, per una curta estona, per girar sols al voltant de la mort de la persona estimada i els seus legats d’amor.
Aquests espais són els que proporcionen els grups de suport i acompanyament al dol.
Trobar una mica de sentit a l’experiència de dolor que la persona està vivint en les paraules d’algú altre que està vivint el mateix és sanador, reconfortant i esperançador. Algunes de les persones que formen part d’aquests grups de suport comenten frases com:
- Una part de mi pot emmirallar-se en l’altre.
- M’he deixat plorar el cor per poder parlar-ne.
- Encara que passin els anys el dolor hi és i poder parlar de què a cada moment ho tens al cor t’ajuda pel simple fet de compartir-ho.
- Aprenem els uns dels altres per poder anar sobrevivint.
- Cada dia, a cada sessió m’emporto al cor una mica de cadascú perquè em donin forces durant la setmana.
- El grup de dol és un espai on, malgrat el dolor, se sent molt d’amor.
