Article de Karla Conejero, psicòloga i psicoterapeuta.
Avui em proposo escriure una cosa relacionada amb la teràpia i penso en la quantitat de vegades que m’han preguntat quan s’hauria d’anar al psicòleg/òga o començar un procés terapèutic. En relació amb això, alguna cosa que podria ajudar a aclarir o resoldre aquest tema, seria pensar en quan anem al metge/essa. Quan ens trobem malament físicament, normalment i sense qüestionar-nos, sol·licitem una cita al metge/essa, però què hi ha de la salut mental?, li donem el mateix nivell d’atenció?
Segons dades de l’últim Congrés en Salut Mental a Espanya (realitzat el 16 i 17 de maig a Madrid) 4 de cada 10 espanyols/es asseguren no gaudir d’una bona salut mental i gairebé el 75% de la població està convençuda que ha empitjorat per a tots durant els últims anys. De fet, la taxa de suïcidis i autolesions sobretot en població adolescent segueix en augment i és una cosa que hauria d’alertar-nos.
Així, una resposta que podria donar la majoria és que anem o hauríem d’anar quan estem malament, però aquesta resposta no és tan senzilla si pensem que “estar malament” té una part de subjectivitat i això implica que, en una mateixa situació, puguem sentir-nos de manera diferent. També és cert que des de la psicologia i en l’àmbit de recerca, es reconeix que hi ha situacions “universals”, que ens farien estar malament a la majoria de nosaltres, com pot ser la pèrdua d’un ésser estimat, estar travessant una crisi de parella o procés de separació o simptomatologies que ens afecten i poden arribar a incapacitar-nos com a l’ansietat o la depressió, entre altres.
En aquest sentit, m’agrada pensar en la teràpia com un espai per a connectar amb el que ens està passant i, des d’aquí, es podria dir que sempre és oportú. Quant de temps em dono per a mi? Estic escoltant el que necessito? Això que necessito ho obtinc o hi ha alguna cosa que ho està impedint? I si miro més enllà de mi, com estan les meves relacions/el meu entorn? M’agradaria que milloressin?
Potser el fet de poder fer-nos aquestes preguntes i les que vagin sorgint, poden ajudar a definir com ens trobem i, des d’aquí, fer el pas a demanar ajuda en cas que la necessitem. L’espai de teràpia, com un espai acompanyat, sentir que no estem sols, i la teràpia com un espai per a pensar i sentir el que ens està passant, des d’un altre lloc, amb més perspectiva i amplitud.
