Els somnis en teràpia

Independentment que siguis un àvid «googlejador» del significat dels teus somnis, o algú que simplement té curiositat per entendre una mica més sobre on se’n va la seva ment mentre dorm, o que no recorda els seus somnis en absolut… el que és indubtable és que els somnis i les imatges que ens transmeten han format part de la nostra cultura col·lectiva des dels inicis de la humanitat, i que avui dia segueixen sent un tema controvertit el qual s’intenta explicar com restes diürnes, fenòmens neurofisiològics, missatges del més enllà… En definitiva, tots busquem un significat per aquesta part tan enigmàtica de la nostra psique.

Quin és el primer somni que ets capaç de recordar? Tens algun que es repeteix sovint? Vas somiar amb algú amb qui feia molt que no parlaves i al matí següent, sona el telèfon i era aquesta persona qui trucava? Vas somiar que la teva parella et va ser infidel i vas estar de morros tot el dia? Alguna vegada has sentit que els teus somnis t’estan intentant dir alguna cosa? Somies de forma esquemàtica, amb números o, et muntes unes històries dignes de Joc de Trons?

Hi ha temàtiques en els somnis comunes a tota la humanitat (els d’ansietat, els de satisfacció d’un desig…) i en canvi d’altres estan determinades per un patró cultural.

La majoria de les civilitzacions antigues atribuïen els somnis a missatges divins. A Egipte, per exemple, eren considerats tan sagrats que les parelles dormien en habitacions separades, per poder així rebre de manera més clara els missatges predictius que els déus enviaven en forma de somnis, i tenien fins i tot metges especialitzats en la interpretació dels somnis i profecies.

Un dels més coneguts apareix en l’Antic Testament. Es tracta del somni del faraó que mostrava com pujava del Nil set vaques grasses primer i set vaques magres que es van menjar a les primeres, traduint-se en set anys d’abundants collites i set anys de ruïna que es van aconseguir evitar gràcies al consell de Josep (l’interpretador de somnis).

Els grecs creien que els somnis, anomenats Oniros, eren esperits alats. Les mil personificacions dels somnis sortien a la nit de la seva caverna i eren enviats pels déus als mortals que dormien, sent el més famós Morfeu, que va ser castigat per Zeus per haver revelat secrets divins als mortals a través dels somnis.

Al Tibet es practica el ioga dels somnis, on el focus està en el treball espiritual de viure els somnis. En canvi, a les escoles psicològiques, que treballen amb els somnis de forma habitual, se centren en la seva interpretació.

Hi ha historiadors que afirmen que alguns somnis han canviat el curs de la història. Somnis intrigants com el del gat negre, tradicional símbol de mal auguri, amb el qual Napoleó Bonaparte va somiar abans de la seva derrota a Waterloo. Es creu que els somnis de Sòcrates i Abraham Lincoln van vaticinar la seva pròpia mort. Alguns diuen que Carlemany i Schopenhauer van salvar la seva vida gràcies a somnis premonitoris. No aneu a creure que les ments científiques es salven d’aquestes curioses al·legacions: hi ha científics com Dmitri Mendeléiev (que va ordenar la taula periòdica dels elements) o premis Nobel com Niels Bohr (que va descobrir l’estructura de l’àtom), Otto Loewie o Paul Ehrlich (que va comprendre com es defensen les cèl·lules davant el verins). Tots ells, gràcies a un somni i també moltíssims anys d’ardu treball, assenyalen que el seu moment d’ «Eureka!» va ser revelat mentre dormien.

Hi ha somnis de primera i de segona categoria? A la Grècia clàssica es creia que els somnis autèntics sorgien d’una porta feta de banya i els falsos d’una d’ivori. L’experiència ens diu que alguna cosa de veritat hi ha en aquest enfocament, ja que hi ha somnis que semblen residuals, com una classificació dels continguts del dia sense massa transcendència psíquica, però hi ha alguns que per bé o per mal ens impacten profundament. Hi ha fins i tot algunes imatges oníriques que ens apareixen al cap d’anys d’haver-les somiat, per la intensitat emotiva que ens van generar. Vulguem o no, creguem que els somnis són importants o no, aquests aconsegueixen infiltrar-se en el nostre dia a dia i influir en el nostre estat d’ànim.

¿Però per què, si són tan importants, de vegades són tan incomprensibles? Per què es presenten en forma de metàfores confuses, imatges desconegudes, fragmentades o incongruents? Perquè els somnis tenen el seu propi llenguatge, que encara que no està subjecte a les lleis de la lògica racional té les seves pròpies regles i coherència onírica. A més, cada persona té el seu propi sistema de símbols i el seu llenguatge particular i aprendre a desxifrar-lo pot ser un treball molt gratificant i fins i tot, divertit.

Pot ser que el món oníric no estigui tan separat del món despert i tan sols siguin extensions d’un a l’altre. Està comprovat que com més coses ens estan passant a la vida, més intensitat té la fase REM (és la fase de la son amb una activitat cerebral intensa que resulta visible en la realització de moviments oculars ràpids i que és la fase on es produeixen els somnis i la capacitat de recordar-los).

Els somnis poden ajudar-nos a alliberar la nostra naturalesa creativa i intuïtiva, són una eina valuosa per a mostrar-dreceres a el nucli dels nostres problemes, a escoltar les nostres parts exiliades, a connectar amb el nostre món interior. Són cartes que ens envia el nostre inconscient i depèn de nosaltres si volem obrir-les o no… I, per si això fos poc, també són una forma fàcil d’amenitzar les interaccions socials, perquè a qui no li agrada escoltar: “No et creuràs el que he somiat avui!!!”