Escrit per Judit Santamaria i Martínez
La majoria de nosaltres ens trobem amb algunes dificultats durant l’aventura de viure. Aquestes poden ser molt diverses, i poden consistir en problemes de gestió de les nostres emocions, obstacles que s’interposen en les nostres relacions, així com l’aparició de símptomes físics diversos, entre d’altres adversitats, que dificulten la possibilitat de sentir-nos bé.
Aquestes dificultats acostumen a tenir llurs arrels en el nostre passat com, per exemple, en la manera com s’han relacionat amb nosaltres les nostres mares, pares i/o les persones que ens han cuidat, així com les experiències que hem viscut en les etapes primerenques de la nostra vida. Aquests factors i molts més han configurat les nostres maneres actuals de sentir, pensar, actuar i relacionar-nos.
D’ençà que arribem al món, aprenem a adaptar-nos a allò que s’espera de nosaltres per tal que ens estimin i garantir, així, que gaudirem de cura i de protecció tal com en necessitem. No rebre estima i amor compromet el nostre sentit de seguretat quan som infants, i és percebut com una amenaça per a la supervivència quan encara no podem ocupar-nos personalment de manera autònoma. Així mateix, per exemple, és possible que aprenguéssim a complaure a terceres persones amb la intenció de ser estimades, o a no expressar el que sentíem o necessitàvem si percebíem que no seria ben rebut, entre moltes d’altres estratègies.
També és freqüent que certes experiències (molt intenses i ocorregudes una sola vegada, o bé menys intenses i viscudes repetidament) ens hagin deixat una empremta de la qual no siguem conscients i ressonin en algunes de les reaccions en la nostra vida actual ─tal com poden ser els nervis a l’hora de parlar amb una figura que considerem d’autoritat o el dolor que desperta la ruptura d’una relació sentimental─ ja que són símptomes de com el nostre cos recorda la situació original que va causar el dany. De fet, aquests són els efectes del trauma psicològic: les experiències en les quals sentim compromesa la nostra supervivència ─no sempre conscientment─ i en que sentim que no tenim escapatòria possible queden gravades al cos i es manifesten posteriorment una vegada i una altra si el trauma no és sanat. En conseqüència, moltes de les dificultats que experimentem en el nostre present estan fonamentades en el nostre passat.
En aquest sentit, la psicoteràpia és el procés pel qual, mitjançant la relació amb el o la psicoterapeuta, sanem aquelles ferides que es varen forjar en moments anteriors de la nostra vida i que segueixen interferint en el nostre present per tal de viure més plenament, lliure, creativa i feliç.
Efectes d'una psicoteràpia
Entre els efectes d’una psicoteràpia es troba, en primer lloc, un augment de l’autoconeixement. Durant el procés, ens anem descobrint i coneixent personalment, més enllà de les etiquetes que ens han col·locat i de com ens hem explicat que som fins aquell moment.
Augmenta també la nostra capacitat d’autoregulació, és a dir, de gestió de les nostres emocions, identifiquem més fàcilment els sentiments i podem gestionar-los millor. D’aquesta manera, ja no ens cal reprimir ni apartar el que sentim, ni tampoc ens desbordem amb tanta facilitat.
També s’esdevé una millora de les nostres relacions interpersonals i de la nostra capacitat de gestionar els conflictes. Ens coneixem més, gestionem millor les nostres emocions i, per tant, tenim més recursos a l’hora de comunicar-nos i de resoldre les dificultats que inevitablement sorgeixen en les relacions humanes.
Tot plegat ens porta a viure més fidelment a qui som, a decidir en totes les àrees de la vida de manera més harmònica i a viure de manera més desperta i conscient.
Què pots esperar tu, de la psicoteràpia?
Hi trobaràs un espai concebut des de l’escolta, l’acceptació i la comprensió en què poder compartir el que et fa patir o t’inquieta. Una relació on l’acompanyament es fa al teu ritme i on podràs revisar tots aquells aspectes que t’amoïnen o que vulguis explorar, tot aprofundint en el seu significat i descobrint les seves arrels amb la finalitat de sanar-les. En una psicoteràpia profunda aprendràs a connectar amb el teu potencial de sanació.
Què s’espera de tu?
Voluntat de mirar cap endins, d’autoobservar-te i d’implicar-te activament en el procés. No t’aconsellarem ni et direm el que has de fer. T’acompanyarem per tal que siguis tu qui trobis les teves pròpies respostes i activis el potencial de sanació que tens dins.
Serà molt important el compromís en l’assistència a les sessions amb la regularitat amb què les hagis pactat, fet que facilitarà el procés.
Quant dura?
La durada depèn de diversos factors, entre ells: els objectius que vulguem aconseguir; la història de dany previ; els recursos ─psicològics, emocionals, relacionals, materials─ de què disposem; així com el nivell de profunditat del procés de transformació en el qual ens vulguem implicar. Dit això, una psicoteràpia profunda pretén fer canvis profunds i duradors, i aquesta transformació requereix d’un procés i d’un temps que, en general, va més enllà d’unes poques sessions.
Fem que puguem viure i gaudir el present amb tota llibertat i plenitud i despleguem tot el nostre potencial!
